Commons:Sobre les llicències

From Wikimedia Commons, the free media repository

Jump to: navigation, search

Shortcut: COM:L

interfície en català

La pàgina Commons: Sobre les llicències intenta donar als que no saben de lleis una visió general sobre la complicada legislació de drets d'autor per mitjà d'un tutorial amb exemples. El seu propòsit és ajudar a decidir si pot pujar-se una imatge o fitxer donat a Wikimedia Commons.

Wikimedia Commons només accepta contingut lliure, és a dir, imatges i altres fitxers que puguen ser usats per tothom per a qualsevol propòsit.[1]. Els detalls s'expliquen més avall.

Wikimedia Commons només accepta fitxers

Wikimedia Commons no accepta justificacions d'ús legítim (fair use); vegeu per què més avall. Commons tampoc accepta contingut amb la restricció d'ús no comercial.

La llicència que s'aplica a una imatge o fitxer ha de ser indicada clarament a la pàgina de descripció de la imatge usant una senyal de drets d'autor. Tota la informació necessitada per la dita llicència ha de donar-se en la pàgina de descripció. La informació donada a la pàgina de descripció hauria de ser suficient per a permetre als altres verificar la llicència. Seria millor fer açò immediatament en el camp resum del formulari de càrrega.

Per demanar autorització al propietari dels drets, vegeu els models de correu per fer-ho.
Aquestes vinyetes expliquen la utilitat d'usar diverses llicències per a una obra

Contents


[edit] Llicències acceptables

Una llicència és un permís formal que establix qui i com es pot usar una obra amb drets d'autor. Una llicència només la pot concedir el propietari dels drets, usualment l'autor (fotògraf, pintor, etc.)

Tot el material de Commons ha d'estar llicenciat davall una llicència lliure que permeta a tothom usar-ho per a qualsevol finalitat (vegeu també Commons:Criteris per a la inclusió). En particular, la llicència ha de complir les condicions següents:

  • La publicació i redistribució ha d'estar permesa.
  • La publicació d'obres derivades ha d'estar permesa.
  • L'ús comercial de l'obra ha d'estar permés.
  • El reconeixement de tots els autors/col·laboradors d'una obra pot exigir-se.
  • La publicació d'obres derivades davall la mateixa llicència pot exigir-se.
  • L'ús de formats oberts, lliures de sistemes de gestió de drets digitals, pot exigir-se.

Les següents restriccions no han d'aplicar-se a la imatge o fitxer:

  • Ús exclusiu per Wikimedia (les úniques excepcions de llicències no lliure allotjades a més ací són els logotips i altres dissenys de Wikimedia que són les marques registrades, marques comercials o altres elements de disseny que identifiquen els llocs dels diversos projectes de la Fundació Wikimedia).
  • Ús estrictament no comercial o educatiu
  • Ús legítim (fair use)
  • Notificació al creador obligatòria per a tots o alguns dels usos.

Específicament, el següent no està generalment permés:

  • Captures de pantalla de programari que no estiga al seu torn davall una llicència lliure. Les captures de pantalla de programari baix llicència GPL o una llicència lliure semblant es consideren habitualment adequades. Vegeu Commons:Screenshots.
  • Captures d'imatges emeses per televisió (ja siguen programes o publicitat).
  • Escanejats o fotografies d'obres d'art amb drets d'autor, especialment portades de llibres, àlbums musicals i semblants.
  • Símbols, logotips i semblants registrats.
  • Models, caretes, joguets i altres objectes que representen obres d'art amb drets d'autor, com ara personatges de pel·lícules d'animació o acció real (més que només un actor concret, independentment d'un paper específic).

Òbviament Commons també accepta totes les obres per a les que no s'apliquen drets d'autor (és a dir, estan en el domini públic). No obstant això, no està clar com considerar el material que està en el domini públic en alguns països però no en altres. Per favor consulteu la secció sobre domini públic més avall.

[edit] Llicències múltiples

Exemple d'una «imatge pròpia» lliure d'un lloc públic, llicenciada pel seu autor davall la GFDL i la CC-BY-SA (vegeu la seua pàgina de descripció)

Poden aplicar-se tantes llicències per a un fitxer com es desitge sempre que almenys una d'elles complisca amb els criteris anteriors. Per exemple, una imatge pot tenir una llicència no comercial sempre que al mateix temps en tinga una altra lliure que permeta l'ús comercial.

Les llicències múltiples poden estar justificades per la compatibilitat amb altres projectes. A més, permeten als que creen obres derivades poder escollir l'opció que preferisca.

[edit] Llicències ben conegudes

Les següents llicències conegudes es preferixen per al material en Commons:

Vegeu Commons:Senyals de drets d'autor per a més llicències.

Atenció: La GFDL és molt poc pràctica per a imatges i textos curts, especialment per als mitjans impresos, perquè exigix que el text complet de la llicència siga publicada junt amb ells. Així, es preferible publicar l'obra amb una llicència doble, afegint a la GFDL una llicència que permeta usar la imatge o el text més fàcilment, com per exemple una llicència Creative Commons. A més, no useu les llicències GPL i LGPL com a llicència única per a les vostres pròpies obres si podeu evitar-ho.

Els treballs que no estigan disponibles sota una llicència que complisca la Definició d'Obres Culturals Lliures explícitament no estan permeses. Per a més informació vegeu la resolució sobre llicències de la Fundació Wikimedia.

Les següents llicències estan molt difoses Internet, però prohibides a Commons:

  • Llicències Creative Commons NoComercial (-NC)
  • Llicències Creative Commons SenseObraDerivada (-ND)
  • Material sense cap llicència només utilitzable sota les limitacions d'ús legítim (fair use) o un altre de similar (vegeu les raons més avall).

Aquestes llicències no permeses només es poden usar si alhora van acompanyades d'una altra llicència lliure.

[edit] Informació de llicència

Exemple d'imatge amb la descripció d'imatge detallada destacada (veure la seua pàgina de descripció)

Totes les pàgines de descripció en Commons han d'indicar clarament amb quina llicència es van publicar els continguts, han d'incloure la informació exigida per la llicència (autor, etcètera) i també la informació necessària perquè altres puguen verificar la llicència (enllaç a la font).

Específicament, la següent informació ha de donar-se sempre en la pàgina de descripció, amb independència que la llicència ho requerisca o no:

  • La descripció del contingut de la imatge o el fitxer. Descripció de la teua imatge: on, què, qui? Açò és important perquè tot el món sàpia el que estan veient/sentint, especialment en el cas de dades científics, per exemple, imatges amb color fals.
  • L'autor/creador de la imatge o el fitxer. Per al contingut que es considera en el domini públic perquè els seus drets d'autor han expirat, la data de la mort de l'autor pot ser també crucial (veure la secció sobre domini públic més baix).
  • La font del contingut, preferiblement un enllaç web o una cita. Òbviament, açò no s'aplica si el contingut es publica per primera vegada en Commons i la persona que ho puja és el seu autor, però açò sí que ha d'indicar-se explícitament.

Encara que de menor importància, també ha de proveir-se si està disponible:

  • La data i lloc de creació. Per a contingut que es considere en el domini públic perquè els seus drets d'autor han expirat, la data de creació pot ser crucial (veure la secció sobre domini públic més abaix).

Estos punts de la descripció poden fer-se més còmodament usant la plantilla Information. Per a aprendre l'ús d'aquesta plantilla vegeu Commons:Primers passos/Qualitat i descripció.

Vegeu també Commons:Incomplete license.

[edit] Abast de la llicència

En alguns casos, un document (fitxer multimèdia) pot tenir múltiples aspectes que poden i han de ser llicenciats: cada persona que va contribuir una part crucial de l'obra té drets sobre els resultats, i tots han de fer la seua contribució disponible amb una llicència lliure (vegeu Commons:Derivative works). No obstant això, les distincions no són massa clares i poden canviar d'un país a un altre. Heus ací uns pocs exemples per a aclarir:

  • Per a un enregistrament d'una cançó, han de tenir-se en compte els següents aspectes, cada un dels quals ha d'estar davall una llicència lliure (o en el domini públic):
    • La partitures de la música (drets del compositor)
    • La lletra de la cançó (drets de l'escriptor)
    • La interpretació (drets dels músics, cantants, etcètera)
    • L'enregistrament (drets del personal tècnic / discogràfica)
  • Per a una fotografia d'una obra d'art (i també portades de llibres i semblants) és semblat:
    • El creador de l'obra original té drets sobre tota reproducció i obres derivades.
    • El fotògraf té drets sobre la foto, si no és una simple reproducció bidimensional.
  • Per a una fotografia d'un edifici, l'arquitecte pot tenir alguns drets si es mostren trets característics distintius. Vegeu amb més detall Commons:Freedom of panorama.

Açò resulta sovint problemàtic, si l'obra d'art no és el contingut principal de la imatge o no és clarament reconeixible: en este cas, normalment només el creador de la imatge (enregistrament, etcètera) resultant té drets d'autor sobre la mateixa. Per exemple, quan es pren una fotografia d'un grup de gent en un museu, en ella poden apareixen també alguns quadres a les parets. En aqueix cas els drets d'autor dels dits quadres no han de ser tinguts en compte. No obstant això la distinció no és molt clara.

Tingueu en compte que la llicència per a tots els aspectes ha de ser determinada i esmentada explícitament.

Tota reproducció fidel de la Mona Lisa és de domini públic.

Noteu també que les reproduccions no solen estar cobertes per drets d'autor: el creador d'una imatge d'un quadre no té drets d'autor sobre la imatge digital resultant. Els únics drets pertinents són els del quadre original. Açò també s'aplica a les captures de pantalla.

[edit] Material en el domini públic

Commons accepta material que estiga en el domini públic, és a dir, documents que no puguen ser objecte de drets d'autor o els drets d'autor del qual han expirat. Però el concepte de domini públic no és senzill: les lleis varien d'una jurisdicció a una altra i, per tant, una obra pot ser de domini públic en un estat i continuar protegida en un altre. Existeixen tractats internacionals, com el Conveni de Berna, que estableixen uns mínims reguladors però cada estat és lliure de ser més restrictiu. La norma general és que si el creador va morir fa més de 70 anys la seua obra és de domini públic a l'estat d'on era ciutadà i a l'estat on es va publicar per primera vegada. Si l'obra és anònima o col·laborativa (per exemple, una enciclopèdia), típicament és de domini públic 70 anys després de la data de la primera publicació.

Molts estats usen aquest termini d'expiració als 70 anys (és a dir, abans del 1939). Algunes excepcions notables es produeixen als Estats Units i a Espanya. Vegeu més avall les condicions específiques.

No obstant això, la data i lloc de publicació és essencial. En uns quants països, el material publicat abans d'una certa data està en el domini públic. En els Estats Units aquesta data és l'1 de gener de 1923. Fins i tot en alguns països tot el material publicat pel govern està en el domini públic, mentre altres reclamen alguns drets i alguns són molt restrictius (vegeu els detalles específics de cada país més avall).

Sobre la situació als Estats Units de les obres no nord-americanes cal tenir en compte els acords de la Ronda Uruguai. La llei URAA (Uruguay Round Agreements Act) restableix en els Estats Units els drets d'autor d'obres forànies que encara estaven protegides en l'estat d'origen a la data de l'acord (generalment l'1 de gener de 1996). Això vol dir que algunes obres, considerades de domini públic als Estats Units abans de la URAA, tornen a estar protegides per drets d'autor.

En algunes jurisdiccions (com els Estats Units), també pot donar-se explícitament una obra creada per un mateix al domini públic. En altres llocs (com la Unió Europea) açò no és tècnicament possible, però pot a canvi atorgar el dret d'usar-la lliurement, per exemple amb una llicència Creative Commons.

[edit] Interacció de la legislació sobre drets d'autor nord-americà i d'altres països

Commons és un projecte internacional, amb els servidors allotjats als Estats Units, i el seu contingut hauria de ser reutilitzable al màxim. Les càrregues d'obres no nord-americanes són permeses només si l'obra està coberta per una llicència lliure vàlida tant als EUA com a l'estat d'origen, o si és de domini públic en ambdós llocs. L'estat d'origen de l'obra generalment és on es va publicar per primer cop.

En el cas d'imatges d'obres d'art, cal respectar tant els drets de la fotografia com els de l'obra mostrada, ja que una foto d'aquestes es considera una obra derivada. Si l'obra d'art original és bidimensional (per exemple, un quadre), algun països no consideren que una fotografia fidel generi drets d'autor i, per tant, només cal considerar els drets de l'obra d'art mostrada. En canvi, en altres països es concedeixen drets d'autor a aquestes fotografies. En aquest cas, hi pot haver dos estats d'origen a considerar (a més dels EUA): el de l'obra d'art i el de la foto.

Si es puja a Commons material que ha sigut baixat d'un tercer lloc web, llavors s'apliquen la legislació sobre drets d'autor dels Estats Units, del país de residència de l'usuari que realitza la pujada i del país d'ubicació dels servidors web de què es va descarregar el material. Conseqüentment, qualsevol llicència per a usar el material hauria de poder aplicar-se en totes les jurisdiccions rellevants, i si el material està en el domini públic, ha d'estar-ho en totes aquestes jurisdiccions (a més de la d'origen de l'obra) perquè puga ser admès en Commons.

Per exemple, si una persona del Regne Unit puja a Commons una imatge que ha sigut baixada d'un lloc web francès, la dita pujada està subjecta a les legislacions sobre drets d'autor britànica, francesa i nord-americà. Perquè una fotografia siga acceptada a Commons ha d'estar en el domini públic a França, al Regne Unit i als Estats Units, o ha d'haver-hi una llicència acceptable per a la mateixa que puga aplicar-se en els tres països.

[edit] No s'accepta material sota el supòsit d'ús legítim

Wikimedia Commons no accepta contingut davall el supòsit d'ús legítim (fair use), perquè les lleis sobre ús legítim canvien d'un país a un altre i per tant del dit contingut pot ser acceptable, per exemple, en els supòsits d'ús legítim nord-americà (que són molt amplis) però no utilitzables en la majoria dels altres països.

A més, l'ús legítim depèn del context en què la imatge (o un altre mitjà) siga usada. És a dir, una cosa que pot ser usada en una pàgina en el supòsit d'ús legítim podria ser una violació de drets d'autor en una altra. Particularment, el supòsit d'ús legítim no permet recopilar i distribuir les imatges en una base de dades multimèdies com la de Commons. Açò significa que l'ús legítim simplement no s'aplica a Commons.

Ambdós problemes contravenen la política de Commons de proporcionar imatges que puguen ser usades per qualsevol en qualsevol lloc i per a qualsevol finalitat.

[edit] Obres derivades

Aquest muntatge és un exemple d'una obra derivada. Combina diferents imatges ja existents sota llicència GFDL i altres llicències lliures compatibles.

Voleu una imatge del ratolí Mickey, però per descomptat no podeu simplement escanejar-la. Per què no prendre una fotografia d'un ninet i pujar-la? No ho faceu. La raó per la qual no heu de pujar fotografies dels dits ninos és que són considerades com obres derivades. Tals obres no poden ser publicades sense el permís exprés del creador original.

La llei sobre drets d'autor nord-americà de 1976, secció 101, afirma que «Una obra derivada és la basada en una o més obres preexistents, com ara una traducció, arreglament musical, dramatització, ficcionalització, versió cinematogràfica, gravació sonora, reproducció artística, abreviació, resum o qualsevol altra forma en què una obra puga ser remodelada, transformada o adaptada. Una obra consistent en revisions editorials, anotacions, ampliacions o altres modificacions que, en el seu conjunt, represente un treball d'autoria original, és una “obra derivada”.» Una fotografia d'un objecte amb drets d'autor es considera una obra derivada a la jurisdicció nord-americana. En la secció 106 d'aquesta mateixa llei es diu que «el propietari dels drets d'autor davall aquest títol té els drets exclusius per a fer i autoritzar qualsevol dels següents: [...] (2) preparar obres derivades basades en l'obra amb drets d'autor».

Per tant, les obres derivades no autoritzades com fotografies de ninotets, joguets, etcètera han de ser esborrades en infringir drets d'autor.

[edit] Dissenys simples

Logotip de Microsoft

La majoria de serveis i productes comercials estan protegits per lleis de propietat intel·lectual d'una forma o altra, a més dels drets d'autor. És important distingir entre drets d'autor, marques registrades i patents comercials. Wikimedia Commons generalment només segueix les restriccions de drets d'autor per aquests motius:

  1. Quasi bé tot es pot registrar, i no tindria sentit prohibir-ho tot.
  2. Les restriccions de marques comercials i dissenys industrials són aplicables al mercat i la indústria, però les seves fotografies poden ser lliures.

Commons accepta imatges de text amb una font genèrica i amb formes geomètriques simples, encara que sigui un logotip comercial. [2]. Aquestes imatges s'haurien de marcar amb {{PD-textlogo}}.

Ara bé, un disseny que sigui una obra artística pot estar protegit. Sovint és difícil determinar si un disseny té drets d'autor o no, i aquests tipus d'imatges freqüentment són nominades per a esborrar, amb resultats diversos.

[edit] Tipus de lletra

El disseny d'una font o tipus de lletra no està protegit als EUA, però pot tenir drets d'autor en altres estats (vegeu els aspectes legals a la Viquipèdia en anglès).

[edit] Llista de control

Suposem que feu una fotografia amb la vostra càmera, o que heu escanejat quelcom, o que ho heu baixat d'una pàgina web, i que voleu pujar-ho a Wikimedia Commons. Com saber què és correcte i què no? A continuació teniu una llista senzilla per a ajudar-vos a decidir-ho. En cas de dubte, llegiu primer els consells addicionals aplicables al vostre país. Si llavors seguiu sense estar segur, pregunteu en el mostrador d'informació (anglès) o en La taverna.

Vegeu Commons:Image casebook per a una llista més completa.

[edit] Symbol OK.svg Definitivament correcte

Fotografies de:

  • Naturalesa (boscs, cel, etcètera).
  • Animals (gats, gossos, etcètera).
  • Insectes (formigues, escarabats, etcètera).
  • Productes (pomes, tomàquets, etcètera)
  • Persones que han donat el seu consentiment per a ser fotografiades.
  • Vós mateix (sempre que no ho useu com a àlbum digital privat).
  • Objectes que estan en el domini públic per antiguitat tant als Estats Units com en la vostra jurisdicció:
    • Edificis construïts per un arquitecte que va morir fa més de 70 anys (preferiblement més de 100).
    • Obres d'art creades per un artista que va morir fa més de 70 anys (preferiblement més de 100).
    • Llibres d'un escriptor que va morir fa més de 70 anys (preferiblement més de 100).
    • Diaris i revistes publicades per un autor que va morir fa més de 70 anys (preferiblement més de 100).

Escanejats propis de:

  • Material els drets d'autor del qual han expirat en la vostra jurisdicció i als Estats Units.

Baixat de llocs web:

  • Material els drets d'autor del qual han expirat en la vostra jurisdicció, als Estats Units i a la jurisdicció del servidor web.

[edit] Discutible; Symbol OK.svgpot ser correcte o X mark.svgno

Tot tipus de material amb drets d'autor:

Fotografies, dibuixos, escanejats i altres reproduccions de:

  • Automòbils.
  • Productes d'ús diari (es permeten els dissenys simples).
  • Portades de llibres (només es permeten dissenys molt simples).
  • Diners (depèn de les lleis locals, vegeu Commons:Currency)
  • Edificis construïts per un arquitecte que va morir fa menys de 70 anys, o encara és viu (vegeu Llibertat de panorama).
  • Obres d'art instal·lades permanentment en llocs públics, creades per un artista que va morir fa menys de 70 anys, o encara és viu (vegeu Llibertat de panorama).
  • Interiors d'edificis privats, cases i museus.
  • Personatges famosos (vegeu Drets de personatges).
  • Persones normals que no hagen donat el seu consentiment (vegeu Drets de personatges).

[edit] X mark.svg Definitivament no permès

  • Imatges d'ús legítim (fair use).
  • Fan art que imite detingudament material amb drets d'autor.
  • Fotografies, dibuixos, escanejats i altres reproduccions d'objectes amb drets d'autor que no us pertanyen, com els següents:
    • Obres d'art que no estan permanentment instal·lades en espais públics, creades per un artista que va morir fa menys de 70 anys, o encara és viu.
    • Ninotets, estatuetes, disfresses i altres objectes subjectes a drets d'autor (vegeu «Obres derivades» més amunt).
    • Àlbums de música, jocs de vídeo, pel·lícules i altres cobertes de productes comercials, pòsters, diaris i revistes de fa menys de 70 anys (cobertes i interiors).
  • Registres d'àudio amb drets d'autor que no us pertanyen, com els següents:
    • Emissions de ràdio (programes i publicitat).
    • Cançons creades per un autor que va morir fa menys de 70 anys, o encara és viu.

[edit] Normatives internacionals

[edit] Conveni de Berna

Quasi tots els països del món s'han adherit al Conveni de Berna (vegeu el text complet). Seguint aquest conveni, cada país fa complir els drets d'autor d'altres països, d'acord amb certes normes. Una conseqüència d'aquestes és que sempre han de tenir-se en compte les lleis del país d'origen de l'obra considerada.

El més important és l'article 7, que estableix la vigència de la protecció dels drets d'autor garantida pel Conveni. S'estableix un termini mínim de 50 anys després de la vida dels autors (subjecte a algunes excepcions). No obstant això, cada país és lliure d'establir terminis més llargs:

«En tots els casos, el termini de protecció serà l'establert per la llei del país en què la protecció es reclame; no obstant això, a menys que la legislació d'aquest país no dispose una altra cosa, la durada no excedirà del termini fixat al país d'origen de l'obra.»

Encara que la majoria d'estats han acceptat la norma del termini mínim basada en l'article 7 del Conveni, la llei dels Estats Units és diferent. Per exemple, 17 U.S.C. 104A(a)(1)(B) pot prorrogar els drets d'una obra publicada fora dels EUA per la resta del termini nord-americà encara que els drets expirin en l'estat d'origen. Això pot afectar les obres que encara tenien drets l'1 de gener de 1996 en el seu estat d'origen. Això significa que una obra que estiga en domini públic en l'estat d'origen de l'usuari de Commons pot estar legalment protegida als EUA. Per a més detalls, vegeu w:en:Wikipedia:Non-US_copyrights#Dates_of_restoration_and_terms_of_protection.

[edit] Directives europees sobre drets d'autor

La Unió Europea ha aprovat directives harmonitzant les lleis sobre drets d'autor dels països membres (vegeu Copyright law of the European Union). No obstant, tingueu en compte que les directives, a diferència de les regulacions europees, no s'apliquen uniformement. Han de ser transferides a la legislació local de cada estat membre, i sovint es concedeix carta blanca per a fer-ho. Així és, per exemple, el cas de les exempcions legals de drets d'autor (equivalents a l'«ús legítim»), que es permeten que siguen diferents dins de certs límits.

La més important, per als nostres propòsits, és la Directiva sobre l'harmonització del termini de protecció dels drets d'autor (text). Aquesta directiva estableix la durada dels drets d'autor en 70 anys després de la mort de l'autor (en el cas de diversos autors, després de la de l'últim; per a obres col·lectives, amb pseudònim o anònimes, després de la data de publicació).

No obstant això, aquesta directiva no escurça els terminis més extensos ja en vigor als països que els apliquen. Per exemple, a Espanya es manté el termini de 80 anys per les obres creades per autors morts abans del 7 de desembre de 1987 (vegeu més avall).

L'article 5 de la directiva 2001/29/EC especifica les excepcions i els límits als drets. Però quasi totes són opcionals de forma que cada estat pot escollir quina excepció adopta i com l'aplica. Per tant, no es pot assumir que una excepció prevista en un estat de la UE siga aplicable en un altre. Especialment, cada estat pot establir com s'apliquen els drets d'objectes permanentment situats en llocs públics i de les fotografies simples.

Finalment, existeixen nombrosos casos de jurisprudència sobre aquests assumptes. En alguns casos poden generar drets o restriccions que no estan previstos en la llei. Per tant, cal ser prudent sobre com s'interpreta la llei a cada jurisdicció, i no limitar-se a llegir els texts legals.

[edit] Lleis de països específics

La legislació sobre drets d'autor canvia d'un país a un altre. Les imatges pujades a Commons, excepte si es pugen des d'Estats Units, impliquen la interacció de dues o més jurisdiccions de drets d'autor. Generalment, la política aplicada a Commons és admetre només imatges que puguen ser usades en tots els països (o almenys en la majoria). Les lleis de països concrets difereixen especialment en els punts següents:

  • El temps que els drets d'autor s'apliquen. En la majoria dels països, els drets d'autor expiren no més enllà de 70 anys després de la mort de l'autor.
  • La consideració d'obres del govern. En molt països (però no en tots), els documents publicats pel govern per a ús oficial estan en el domini públic.
  • Material subjecte a drets d'autor. En algunes jurisdiccions, les imatges d'obres artístiques, com arquitectura, escultura, moda, etcètera, no poden ser usades lliurement sense el consentiment del creador de l'obra d'art original.

La forma més segura d'aplicar la legislació internacional sobre drets d'autor és considerar les lleis de totes les jurisdiccions pertinents i usar llavors la combinació més restrictiva d'aquestes per a determinar si l'obra està subjecta a drets d'autor o no. Les jurisdiccions que pot ser necessari tenir en compte són les de:

  • El lloc on es va crear l'obra
  • El lloc des d'on es puja l'obra
  • El lloc en què està físicament el servidor web des del que es va descarregar l'obra
  • Els Estats Units

Una obra només s'admet a Commons si està en el domini públic en totes les jurisdiccions pertinents o si hi ha una llicència lliure que s'aplique a l'obra en totes les jurisdiccions pertinents.

Per exemple, en el cas d'un quadre publicat a França heu d'aplicar la legislació nord-americana sobre drets d'autor, atés que les dites lleis s'apliquen als servidors de Commons. També heu d'aplicar les lleis sobre drets d'autor del país en què estigueu i les del país de qualsevol servidor web des del que es va descarregar l'obra. En el cas del quadre francès pujat a Commons des d'un servidor web francès per algú resident al Regne Unit s'aplicarien tres jurisdiccions de drets d'autor: França, Regne Unit i Estats Units. La legislació nord-americana faria que el quadre tinguera drets d'autor si no s'haguera publicat abans de 1923. La legislació britànica faria que el quadre tinguera drets d'autor si el seu autor fóra viu o portara mort menys de 70 anys. La legislació francesa faria que si l'autor haguera mort per França durant la guerra el termini d'expiració dels drets d'autor fóra encara major. En aquest cas la combinació més restrictiva de jurisdiccions seria França i Estats Units. Només si el quadre estiguera legalment en el domini públic tant a França com als Estats Units podria pujar-se des d'un servidor web francès a Commons.

La UNESCO té una col·lecció de lleis locals sobre drets d'autor que s'haurien de consultar en casos específics com els mostrats més avall.

A continuació es detallen les diferències rellevants de cada legislació en la durada dels drets d'autor (respecte als 70 anys després de la mort de l'autor) i excepcions en l'aplicació dels mateixos específiques de cada país es detallen a continuació.

Només es mostren les legislacions més significatives pel públic catalanoparlant. Per altres casos vegeu aquesta pàgina en altres llengües. Els estats apareixen en ordre alfabètic.

[edit] Alemanya

[edit] Llibertat de panorama

Objectes situats permanentment en llocs públics poden ser fotografiats des de llocs públics (accessibles) sense dispositius com ara una escaleta i poden ser usats pel fotògraf per a qualsevol finalitat, independentment de si mostra o no una obra d'art o edifici modern. Aquest dret es denomina Panoramafreiheit («llibertat de panorama»). No obstant això en algunes circumstàncies certes modificacions (però no usos) de la imatge poden estar prohibides per l'amo dels drets d'autor de l'objecte (artista o arquitecte) si els drets no han expirat. Una notable excepció de la llibertat de panorama va ser l'edifici del Reichstag alemany embolicat pels artistes Christo i Jeanne-Claude, ja que des del principi va ser una instal·lació efímera.

Hi ha alguns casos (com imatges i escultures d'artistes vius exposades en públic) que estan en discussió si seran acceptables en el futur. (Vegeu la discussió).

[edit] Obres oficials

Segons la llei alemanya, els documents estan en el domini públic (gemeinfrei) si han sigut publicats com a part d'una llei o d'un decret o edicte oficial, o si han sigut publicats com un anunci oficial o informació pública. La llei rellevant és la secció 5 de la UrhG. La primera i més important disposició estableix:

Gesetze, Verordnungen, amtliche Erlasse und Bekanntmachungen sowie Entscheidungen und amtlich verfaßte Leitsätze zu Entscheidungen genießen keinen urheberrechtlichen Schutz.

Per a més informació sobre la legislació alemanya sobre drets d'autor, vegeu la meta-pàgina Wikipedia:Bildrechte a la Wikipedia alemanya.

[edit] Andorra

La Llei sobre drets d'autor i drets veïns, del 10 de juny de 1999, estableix la durada dels drets durant la vida de l'autor i durant 70 anys després de la seva mort comptats des de el primer de gener de l'any següent. En el cas d'una obra de coautoria són 70 anys després de la mort de l'últim supervivent. En el cas d'una obra amb autor o autors no identificats individualment (obra col·lectiva, anònima o amb pseudònim) són 70 anys des de que es va posar per primer cop a disposició del públic.

No és aplicable a cap text oficial de naturalesa legislativa, administrativa o judicial. En canvi, queden incloses les obres d'arquitectura.

Andorra va subscriure el Conveni de Berna el 2 de juny del 2004.

[edit] Argentina

Vegeu les plantilles per més detalls:

[edit] Austràlia

[edit] Obres governamentals

Segons [1] (pdf), els drets d'autor d'obres dels quals siga titular un Estat o Territori de la Commonwealth expiren 50 anys després de la data de creació (arrodonit a l'alça a l'any més pròxim). Seguint aqueixa lògica, totes les obres creades pel govern abans de l'1 de gener de 1959 estarien en el domini públic.

[edit] Obres no governamentals

Actualment la Llei de Drets d'Autor de 1968 [2] ha de ser consultada per a determinar si els drets d'autor d'una obra produïda o publicada a Austràlia han expirat.

  • Els drets d'autor australians s'apliquen a obres publicades per primera vegada a Austràlia o l'autor original dels quals és o va ser ciutadà o resident australià, o va estar sota la protecció del país.[3]
  • Per a obres publicades, els drets d'autor expiren 70 anys després de la mort de l'autor.[4]
  • Per a obres no publicades prèviament, els drets d'autor no expiren fins a 70 anys després de la primera publicació de les mateixes.[5]
  • Per a obres anònimes o amb pseudònim, els drets d'autor expiren 70 anys després de la primera publicació de les mateixes.[6]

D'acord amb això

  • Totes les obres no governamentals l'autor de les quals va morir abans de l'1 de gener de 1939 estan en el domini públic.
  • Totes les obres anònimes o amb pseudònim publicades abans de l'1 de gener de 1939 estan en el domini públic.

Nota:

  • Les fotografies preses abans de mitjanit del 31 de desembre de 1954[7] són de domini públic. Les fotografies posteriors no estan en domini públic a no ser que siga prescrit pel propietari dels drets.

[edit] Canadà

D'acord amb la Llei de Drets d'Autor, els drets d'autor estan vigents tota la vida de l'autor més 50 anys després del final de l'any de la seua mort (secció 6). Si l'obra és anònima o amb pseudònim llavors els drets d'autor comprenen bé 50 anys després de la publicació o bé 75 després de la realització de l'obra, segons el que ocórrega abans (secció 6.1).

Vegeu la Canadian Public Domain Flowchart per determinar si una obra és de domini públic.

[edit] Dinamarca

Segons la legislació danesa, Llei Refosa de Drets d'Autor de 2003, els drets d'autor sobre «imatges fotogràfiques» expiren 50 anys després de la creació de la imatge. No obstant això, per a «obres fotogràfiques» els drets d'autor expiren 70 anys després de la mort de l'autor. La diferència entre obra e imatge no està ben definida. En general es considera que una obra ha de mostrar algun tipus d'originalitat o altres propietats artístiques propietats. Les meres fotografies no es consideren obres sinó imatges. La interpretació és molt subjectiva. Hi ha cert debat sobre si les fotografies realitzades per un fotògraf professional constitueixen obres i no simples imatges.

[edit] Espanya

A Espanya el «dret d'autor» es coneix com «propietat intel·lectual». Generalment, segons el Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel que s'aprova el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, els drets d'autor expiren 70 anys després de la mort de l'autor. Si la propietat intel·lectual d'una obra no és propietat de ningú, o es tracta d'una obra col·laborativa on els autors no són identificables, la dita obra estaria en el domini públic passats 70 anys des de la data de publicació. A les obres publicades amb anterioritat a 1987, se'ls aplica la llei de 1879, que atorga un termini de vuitanta anys post mortem auctoris (disposició transitòria quarta).

Els límits de 70 anys compten a partir de l'1 de gener de l'any següent a la defunció o publicació.

Excepcions a açò (que poden ser útils a commons):

  • Les obres situades permanentment en parcs, carrers, places o altres vies públiques poden ser reproduïdes, distribuïdes i comunicades lliurement per mitjà de pintures, dibuixos, fotografies i procediments audiovisuals.
  • No són objecte de propietat intel·lectual les disposicions legals o reglamentàries i els seus corresponents projectes, les resolucions dels òrgans jurisdiccionals i les actes, acords, deliberacions i dictàmens dels organismes públics, així com les traduccions oficials de tots els texts anteriors.

[edit] Estats Àrabs

La legislació pot consultar-se als llocs web del Comitè Àrab per a la Protecció de la Propietat Intel·lectual i la Organització de Grups Legislatius Àrabs.

[edit] Estats Units d'Amèrica

Tot el que ha estat publicat abans de l'1 de gener de 1923 és de domini públic. Tot el que ha estat publicat abans de l'1 de gener de 1964, i no ha estat renovat, és de domini públic (vegeu els registres de renovació de llibres i mapes). Tot el que ha estat publicat abans de l'1 de març de 1989 sense avís legal ("©", "Copyright" o "Copr.") més l'any de publicació (en alguns casos pot ser omès) més el propietari dels drets (o pseudònim) és de domini públic.

Les obres fotogràfiques creades després de l'1 de gener de 1978 estan protegides fins als 70 anys després de la mort del creador. Les obres creades però no publicades abans de l'1 de gener de 1978 estan protegides fins als 95 anys des de la data de registre dels drets, o 95 anys (per obres anònimes o amb psedònim) o 120 anys (per obres personals) des de la data de creació, segons el que es compleixi abans (vegeu [8] per a més informació).

[edit] Obres governamentals

Exemple d'una obra en domini públic de la NASA com a agència del govern federal dels EUA.

Una obra del govern federal dels EUA és de domini públic.

  • Les imatges en llocs web del govern o d'agències governamentals no necessàriament són de domini públic. Vegeu sempre els avisos legals i similars. Especialment les imatges del famós web "Astronomy Picture of the Day" majoritàriament no són de domini públic sinó que els drets són reservats pels autors individuals.
  • Això no inclou els governs de cada estat.
  • Això no inclou les corporacions amb fons governamentals, com Amtrak o USPS. En particular, l'USPS té els drets de tots els segells de correus produïts des del 1978 (els anteriors són de domini públic).
  • Això tampoc no inclou els treballs encarregats pel govern dels EUA, però produïts per contractes. En aquest cas els drets poden estar assignats al govern dels EUA (per exemple, els drets del manual oficial del llenguatge de programació Ada són del Departament de Defensa).
  • Algunes agències governamentals poden treballar en cooperació amb altres agències o corporacions. En particular aquest és el cas de la NASA que fa anar el Jet Propulsion Laboratory en cooperació amb Caltech, i realitza una sèrie de projectes espacials en cooperació amb agències estrangeres com ESA i CNES. Només el material produït únicament per la NASA serà de domini públic. Les altres agències poden mantenir els drets d'algun material, inclús material publicat en webs de la NASA (en aquest cas tindran els avisos legals).
  • L'ús comercial d'algunes imatges federals, com insígnies o identificacions, està prohibit. L'ús fraudulent (com portar condecoracions militars sense autorització) també està prohibit.

[edit] França

Les lleis pertinents són al llibre primer del Codi de la Propietat Intel·lectual (Code de la propriété intellectuelle). El codi inclou disposicions harmonitzades amb la directiva europea. A més, França fou l'impulsor del primer Conveni de Berna.

La durada normal dels drets és de 70 anys des de l'últim dia de l'any que va morir l'autor (o l'últim dels autors). Si l'obra és anònima, amb pseudònim o col·lectiva, és de 70 anys des de l'últim dia de l'any de la publicació (excepte si els autors són identificats). Vegeu més avall les pròrrogues notables al termini.

[edit] Imatges de llocs web públics

Els serveis governamentals francesos sovint usen fotògrafs professionals, que no són empleats públics, per fer fotos oficials. Aquests fotògrafs normalment venen els drets d'ús al govern. En aquestes circumstàncies, el govern no té els drets d'autor de la foto i, per tant, no poden concedir-nos cap llicència d'ús.

Les normes de protecció de les obres produïdes per l'administració pública són poc clares, i un hauria d'assumir per defecte que tot el que provingui d'una entitat governamental té drets d'autor. Es pot consultar:

A no ser que realment sabeu què esteu fent, absteniu-vos de copiar fotografies de webs governamentals franceses.

[edit] Pròrroga dels drets per fets de guerra

La legislació francesa concedeix pròrrogues als drets per fets de guerra (vegeu els articles L123-8 a 10). Les pròrrogues són:

Les diferents pròrrogues es poden acumular.

Segons el Ministeri de Cultura francès, la situació legal d'aquestes pròrrogues, adoptades quan el termini era de 50 anys, no està clara en el context del nou termini de 70 anys. Diferents casos judicials han aplicat la pròrroga als 70 anys, mentre altres l'han desestimat considerant que la pròrroga està inclosa en l'ampliació de 50 a 70 anys. El ministeri recomana precaució i assumir que són vàlides. Vegeu, per exemple, les condicions de la plantilla Template:PD-Internationale.

[edit] Obres d'art, i d'arquitectura, exhibides en llocs públics

L'arquitecte d'un edifici notable té els drets sobre les seves representacions, incloses postals i fotografies. Per exemple, l'arquitecte de la piràmide de vidre a l'entrada del Museu del Louvre té els drets sobre les seves imatges. O bé, la companyia que va dissenyar l'enllumenat de la Torre Eiffel reclama els drets sobre les imatges de la torre il·luminada de nit.

En canvi, la jurisprudència ha denegat algunes reclamacions ja que es fa una distinció entre un retrat d'una obra d'art i un retrat general on l'obra n'és una simple part no significativa.

Mentre que els arquitectes poden tenir dels drets d'imatge de les seves obres, en general això no és el cas dels propietaris d'obres d'art o edificis. Per exemple, un tribunal va denegar que el propietari d'un hotel poguera demanar els drets exclusius d'imatge de l'edifici on havia fet reparacions i millores importants amb un cost elevat: la simple demostració del cost no demostra que la publicació d'imatges causi un trastorn anormal (sentència).

Encara que el propietari no tingui els drets d'imatge de la seva propietat, té el dret de privacitat. Una sentència va dictar en contra d'una fotografia publicada amb l'adreça exacte i el nom dels propietaris, per atemptar contra la intimitat.

[edit] Índia

Segons la legislació índia sobre drets d'autor, totes les imatges publicades a l'Índia fa més de 60 anys estan en el domini públic.

[edit] Itàlia

La legislació italiana sobre drets d'autor estableix els terminis d'expiració a la llei del 22 d'abril de 1941 n. 633, revisada el 22 de maig de 2004, n. 128 article 87 i article 92. Totes les fotografies no artístiques entren al domini públic després de 20 anys comptats a partir del següent any nou de la seva primera publicació (així pel 2009 és abans de l'1 de gener de 1989). Aquesta norma és vàlida també per les captures de pantalla de pel·lícules. Les fotografies artístiques entren al domini públic després de 70 anys.

Pels treballs governamentals no està clar si és aplicable la norma dels 70 anys. Vegeu Template talk:PD-ItalyGov.

[edit] Mèxic

Segons la Llei federal del dret d'autor mexicana, els drets d'autor estan vigent tota la vida de l'autor més 100 anys després del final de l'any de la mort de l'autor més jove o de la data de publicació en cas dels governs federal, estatal o municipal. Hi ha una excepció: les obres que ja estan en el domini públic abans del 23 de juliol del 2003. En general, açò significa obres creades per algú que va morir abans del 23 de juliol de 1928 (75 anys abans).

[edit] Vegeu també

[edit] Notes

  1. ↑ Açò pot estar regulat per lleis geogràfiques, registre de marques i altres no relacionades amb els drets d'autor, per la que Wikimedia Commons no pot respondre. Wikimedia Commons intenta assegurar que qualsevol d'estes restriccions es mencionen en la pàgina de descripció de la imatge, però és responsabilitat de l'usuari assegurar que l'ús del material no viola cap llei aplicable. En particular, els drets d'autor de cert material poden haver expirat en un país mentre continuen sent aplicables en un altre. Més encara, moltes llicències comunes, com la GFDL i la Creative Commons CompartirIgual, exigixen que qualsevol obra derivada siga publicada amb les mateixes condicions de llicència.
  2. ↑ Vegeu el cas Ets-Hokin v. Skyy Spirits Inc on es va decidir que el logo i botella de vodka SKYY no tenien drets d'autor

[edit] Enllaços externs

Col·leccions de lleis:

Tractats internacionals:

Altres:

Retrieved from "http://commons.wikimedia.org/wiki/Commons:Sobre_les_llic%C3%A8ncies"