File:Nit de Sant Joan (2604552856).jpg

Text del "Calendari de la cultura tradicional viva segons Joan Amades" Fotografia de Jordi Gumí i Cardona del llibre "Tradicions, mites i creences dels catalans" d´Edicions 62. Primera edició de 1979

VIGILIA DE SANT JOAN - El dia d´avui es preparen tots els actes amb els quals se celebrarà, a la nit, segons el culte cristià, el naixement de Sant Joan Baptista, el profeta precursor de Jesús. Allò que en realitat se celebra el dia d´avui des de temps immemorials és el solstici d´estiu : la presa de conciència per part de l´home que l´astre rei ja ha assolit la seva plenitud anual i, lentament, comença a declinar. La universalitat d´aquesta celebració queda reflectida en aquest vell refrany : "Lo dia de Sant Joan/ és diada d´alegria./ Fan festa los cristians/ e moros de moreria."

LES FOGUERES I ELS FOCS D´ARTIFICI - Un dels costums més estesos i característics de la nit de Sant Joan és l´encesa de fogueres. I com una derivació d´aquest costum es va estendre la d´enlairar coets i cremar focs d´artifici.

El foc és l´element d´immolació per excel-lència, però també té la qualitat de regenerar i de convertir la forma caduca i vella en nova i jove. Aquest és el principal significat de les fogueres de San Joan. Antigament, al camp, en molts llocs cremaven les restes de la collita de l´any anterior com a bon auguri per a la de l´any present. A les ciutats i viles aquests costum va prendre la forma de llançar al foc estris i mobles vells, amb l´esperança de començar millor el nou temps que s´apropa.

Al voltant de les fogueres de Sant Joan hi ha una gran quantitat de creences. La més universal és la que atorga als focs que cremen avui virtuts de caràcter remeier, purificador i fertilitzador. En la línia de les virtuts remeieres, hom creu que qui salta el foc de Sant Joan té salut assegurada per tot l´any. Una altra creença, aquesta en la línia del seu caràcter fertilitzador, era que els fadrins no eren aptes per a casar-se fins que no havien saltat, com a mínim, set focs de Sant Joan. En el sentit de la purificació hi ha la creença que el foc de Sant Joan espanta als éssers malèfics que infesten l´aire. Per aixó a molts indrets hi havia la costum de tirar llenya verda al foc perquè fes força fum, el qual, en escampar-se per la població, la guardaria de mals esperits, bruixes i diables.

LA "VERBENA" - Entre les moltes creences que hi ha relatives a aquesta nit, destaca la que diu que les herbes cobren gràcies i valors excepcionals. Per això els romans sortien al bon punt de les dotze de la nit a recollir la berbena, la qual portava ventures i riquesa a desdir. Hom creu que d´aquest costum tan antic deriva el mot "verbena" amb què es designa la revetlla d´avui. La "verbena" o revetlla de Sant Joan té tot una sèrie d´elements propis que homogeneïtzen la festa. Aquests elements són : les fogueres i focs d´artifici, el guarniment dels espais festius, la música i el ball i les coques.

ELS GUARNIMENTS - Un altre dels elements que caracteritzen la revetlla de Sant Joan són els guarniments amb què es decoren els espais de celebració de la festa. N´hi ha que són merament decoratius, com fanals, garlandes, serrells i banderetes, que pengen d´un cantó a l´altre de l´espai festiu i l´omplen de color. D´altres són un instrument de participació de la festa, com trompetes, espantasogres, serpentines, boles de paperets, barrets de paper. etc. Avui, tots aquests guarniments són de paper o de plàstic, però abans es feien amb brancatges i flors de tot tipus, constituint el que s´en deien les enramades. Els guarniments, a més de la mera funció d´adequació del marc a la celebració festiva, també havien acomplert una funció social, ja que la feina de la preparació dels materials d´ornamentació, quan encara no es feien industrialment, era un treball col-lectiu que reunia la gent del poble o del barri molts dies abans.

La COCA - Aquesta nit és tradicional menjar coca. Antigament quan la coca es pastava a casa, era circular, solia tenir un forat al mig i la decoració de pinyons o confitures era de forma radial, la qual cosa ens fa pensar en una mena de representació del sol i en la pervivència d´un remot ritu de caire solar. Després, quan van començar a fer les coques els forners i els pastissers, es van perdre aquestes característiques : van adoptar una forma allargada i la pasta es guarnia arbitràriament amb pinyons i fruites confitades. Avui, les coques de Sant Joan ofereixen una gran varietat de productes que combinen diverses classes de pastes amb diferents guarniments i farciments. Es tenia per cosa obligada menjar-se la coca a l´aire lliure, ja que es creia que fer-ho sota teulada portava desventura, i era costum remullar-la amb vi dolç o aiguardent. Avui, la gent se la menja a qualsevol lloc i la beguda típica és el cava. Els veïns dels diferents barris solien aplegar-se per fer les coques en comú, les quals assolien grans llargades. S´havien arribat a fer coques de dotze metres mitjançant complicades tècniques de cocció.

"NIT DE SANT JOAN, NIT D´AMORETES" - Aquesta nit, al bon punt de les dotze és el moment més apropiat per a consultar Sant Joan sobre les coses més diverses del nostre futur, especialment les de caire sentimental. Abans de la pregunta, però, cal dir : "Sant Joan Baptista,/ apòstol i evangelista,* / per la virtut quie Déu us ha dat,/ contesteu-me en veritat/ el que us serà preguntat" (* La veu popular identifica en aquests versos Sant Joan Baptista amb Sant Joan Evangelista) Una manera d´obtenir la resposta del sant és fent penjar una clau d´un fil vermell, el qual s´ha de prémer entre les pàgines del llibre de l´evangeli de Sant Joan. Si la clau resta quieta, la resposta a la pregunta és negativa, però si roda, és afirmativa. Hom diu que les fadrines que al punt de mitjanit d´avui es miren en un mirall ben a les fosques veuen reflectida la figura del qui serà el seu marit. També es diu que si posen tres ametlles ensucrades del casament sota el coixí en anar a dormir, somiaran el noi amb qui es casaran.

LA VIRTUT DELS VEGETALS - Hom creu que la virtut de les herbes està relacionada amb la força i la durada de l´exposició al sol. Fins la nit de Sant Joan, en què se celebra el solstici d´estiu, la virtut de les herbes ha anat augmentant en anar-se fent més llarg el dia; a partir d´ara el dia anirà minvant i, amb ell, la virtut de les plantes. Per tant, la mitjanit de Sant Joan és el moment de l´any en que els vegetals tenen més virtut. Hi ha la creença que al bon punt de la mitjanit de Sant Joan totes les herbes cobren virtut guaridora i que si hom es frega en aquest moment la part danyada del cos amb la primera herba que troba, sanarà d´aquella malaltia. La nit de Sant Joan les herbes tanbé adquireixen poder protector contra els mals esperits. Per això era costum entre la gent del camp sortir a buscar herbes ben aromàtiques, amb les quals feien una creu que penjaven a la porta de la casa per tal que els guardés de mals averanys. La de l´any anterior la cremaven a la foguera.