File:President Puigdemont, "Ciutadans de Catalunya, vénen hores en què a tots ens pertocarà de mantenir el pols del nostre país" 02.jpg

Bona tarda a tothom, molt honorable presidenta del Parlament, honorable vicepresidenta, alcaldes i alcaldesses, diputats i diputades, gent que avui ens heu volgut acompanyar en directe, gent que ens esteu seguint aquí o des de qualsevol racó del món a través dels mitjans de comunicació, deixeu-me que us adreci unes paraules que només poden sortir en aquests moments del cor, de l’emoció, també de la raó i de la legitimitat, però unes paraules que volen contribuir a la grandesa d’aquest moment. Avui el Parlament del nostre país, un Parlament legítim, un Parlament sorgit de les eleccions el 27 de setembre, ha fet un pas llargament esperat i llargament lluitat. La immensa majoria dels representants polítics legítimament escollits han culminat un mandat validat a les urnes.
Ciutadans de Catalunya, vénen hores en què a tots ens pertocarà de mantenir el pols d’aquest país, del nostre país, de mantenir-lo sobretot en el terreny de la pau, en el terreny del civisme, i en el terreny de la dignitat. Com ha passat sempre, i com continuarà passant sense cap mena de dubte, són les institucions, i alhora les persones, les qui conjuntament de manera inseparable, construïm poble, construïm societat. Un poble no es pot construir separant un d’aquests dos elements.
I, avui, alcaldes i alcaldes, diputats i diputades, avui vosaltres representeu precisament d’una manera molt exemplar aquesta unió, aquesta coordinació, aquesta complicitat, aquesta solidaritat entre institucions i entre ciutadania per fer poder fer, efectivament, construcció de poble, construcció de país. Això és, amics i amigues, catalans i catalanes, això és el que hem de fer, és a les nostres i a les vostres mans continuar enfortint les bases que fan de Catalunya no només una vella nació d’Europa, i aquest sol fet ja hauria de bastar per entendre els drets històrics que ens han portat fins aquí de manera legítima. No només una vella nació d’Europa, amb una llengua i una cultura i un dret que duren segles, sinó sobretot una societat que sempre ha respost pacíficament i cívicament en els seus grans reptes democràtics. I per això aquests reptes, perquè s’han entomat de manera pacífica i cívica, s’han convertit després en conquestes democràtiques, siguem-ne conscients i sobretot, sobretot, siguem-ne dignes.