Catalan subtitles for clip: File:Ikusgela – Platon.webm
Jump to navigation
Jump to search
1 00:00:03,846 --> 00:00:04,986 Acadèmia 2 00:00:05,090 --> 00:00:09,210 Així anomenem els centres d'ensenyament privat externs a l'escola. 3 00:00:09,400 --> 00:00:13,180 També anomenem així la comunitat del professorat universitari. 4 00:00:13,580 --> 00:00:15,720 Però el nom és una mica més antic, 5 00:00:15,880 --> 00:00:17,810 de fa uns 2400 anys. 6 00:00:18,271 --> 00:00:21,251 Va ser el nom que el filòsof Plató va posar a la seua escola, 7 00:00:21,500 --> 00:00:24,910 en honor a l'heroi mitològic Academos. 8 00:00:25,250 --> 00:00:28,310 Aquest nom ha arribat fins a nosaltres, 9 00:00:28,500 --> 00:00:33,700 però també el ressò de moltes de les idees que Plató hi va desenvolupar. 10 00:00:34,610 --> 00:00:39,570 Plató nasqué a Atenes l'any 427 aC 11 00:00:39,940 --> 00:00:42,264 Va rebre l'educació que correspon a un membre 12 00:00:42,289 --> 00:00:45,194 d'una família acabalada a l'avançada civilització grega d'aleshores. 13 00:00:45,720 --> 00:00:48,520 Amb 20 anys d'edat va conèixer Sòcrates, 14 00:00:48,760 --> 00:00:51,586 i, meravellat, va decidir que en seria aprenent. 15 00:00:51,740 --> 00:00:56,450 A partir de llavors es va dedicar a estudiar filosofia i cercar la veritat. 16 00:00:57,030 --> 00:00:59,594 Plató criticà la democràcia, 17 00:00:59,620 --> 00:01:03,390 i també els creadors principals d'opinió de l'època: els sofistes. 18 00:01:03,690 --> 00:01:06,590 Els sofistes dominaven l'art de l'oratòria 19 00:01:06,790 --> 00:01:10,070 i, en aquella civilització grega que ja estava en decadència, 20 00:01:10,350 --> 00:01:12,720 afirmaven que tot és relatiu. 21 00:01:12,890 --> 00:01:17,530 Plató, per contra, buscava l'autèntica definició del bé, 22 00:01:17,910 --> 00:01:20,450 i també veritats que posessin ordre al caos. 23 00:01:21,400 --> 00:01:25,710 Amb 40 anys va obrir a Atenes la seva escola, que anomenà Akadèmeia. 24 00:01:25,900 --> 00:01:30,020 Per a educar els futurs governants, 25 00:01:30,320 --> 00:01:33,760 i va ser professor de filosofia d'Aristòtil, entre d'altres. 26 00:01:34,630 --> 00:01:37,942 Sòcrates feia servir diàlegs amb dues opinions contraposades, 27 00:01:37,967 --> 00:01:41,214 un procés anomenat dialèctica, per desenvolupar les seues idees, 28 00:01:41,460 --> 00:01:44,105 i Plató també emprà aquesta tècnica. 29 00:01:44,130 --> 00:01:45,195 És més: 30 00:01:45,220 --> 00:01:49,191 Plató va convertir Sòcrates en un dels protagonistes dels seus textos. 31 00:01:49,230 --> 00:01:53,400 El pensament que va desenvolupar als diàlegs es pot resumir en quatre parts: 32 00:01:54,413 --> 00:01:55,923 1- Dualisme ontològic: 33 00:01:56,060 --> 00:01:58,700 el món dels sentits contra el món de les idees. 34 00:01:59,230 --> 00:02:03,580 Plató defensava un punt de vista dualista, i dividia el món en dos. 35 00:02:03,950 --> 00:02:07,692 El món dels sentits és aquell que es pot conéixer mitjançant els sentits, 36 00:02:07,730 --> 00:02:11,630 i està format per les coses materials i les nostres opinions i creences. 37 00:02:11,700 --> 00:02:16,150 Els objectes que conformen aquest món són canviants, estan en moviment 38 00:02:16,240 --> 00:02:18,840 i, per tant, el que puguem afirmar sobre aquests objectes 39 00:02:18,865 --> 00:02:21,862 no serà mai la veritat definitiva. 40 00:02:21,920 --> 00:02:24,987 Plató no nega que hi hagi un món dels sentits; 41 00:02:25,050 --> 00:02:27,068 el que reivindica és, justament, 42 00:02:27,100 --> 00:02:29,535 que precisament perquè és canviant i imperfecte, 43 00:02:29,560 --> 00:02:31,180 no podem confiar-hi. 44 00:02:31,620 --> 00:02:35,410 El que contraposa al món dels sentits és el món de les idees. 45 00:02:35,850 --> 00:02:40,670 Mitjançant la raó i la intel·ligència coneixem el món, el món veritable. 46 00:02:41,000 --> 00:02:44,840 No són objectes que ocupin un espai i temps determinats, 47 00:02:45,100 --> 00:02:48,686 les idees són perfectes, immutables i persistents. 48 00:02:48,770 --> 00:02:50,860 Es pot explicar amb un simple exemple: 49 00:02:51,230 --> 00:02:54,305 si analitzem un cavall concret mitjançant els sentits, 50 00:02:54,330 --> 00:02:55,895 aquest sempre estarà canviant. 51 00:02:55,920 --> 00:03:00,725 Envellirà i morirà, o canviarà en relació amb el medi. 52 00:03:00,750 --> 00:03:05,170 La idea del cavall, però, està formada per veritats absolutes. 53 00:03:05,340 --> 00:03:08,180 La idea del cavall no envellix, no canvia, 54 00:03:08,390 --> 00:03:11,830 té qualitats que són immutables i indubtables. 55 00:03:12,540 --> 00:03:15,200 2- Dualisme epistemològic: 56 00:03:15,460 --> 00:03:17,360 l'opinió contra el coneiximent. 57 00:03:17,870 --> 00:03:22,720 Plató dividix el coneixement en dos, igual que fa amb el món. 58 00:03:22,950 --> 00:03:24,540 N'hi ha de dues menes: 59 00:03:24,800 --> 00:03:25,585 el primer, 60 00:03:25,610 --> 00:03:27,520 l'opinió pura, o "doxa". 61 00:03:27,910 --> 00:03:31,970 Aquesta és rebuda pels sentits, o mitjançant la tradició. 62 00:03:32,360 --> 00:03:33,575 L'altra, per la seva banda, 63 00:03:33,600 --> 00:03:36,010 és l "'epistēmē" o coneiximent real. 64 00:03:36,280 --> 00:03:38,510 És el que s'adquirix mitjançant la raó, 65 00:03:38,850 --> 00:03:42,830 i el deure de la filosofia és intentar aconseguir aquest coneixement real. 66 00:03:43,423 --> 00:03:46,480 3- La dialèctica i l'al·legoria de la cova. 67 00:03:46,970 --> 00:03:49,670 La dialèctica és el mètode proposat i emprat per Plató 68 00:03:49,695 --> 00:03:52,034 per apropar-se al coneixement. 69 00:03:52,310 --> 00:03:55,370 Es basa en una sèrie de preguntes i respostes, o de diàlegs, 70 00:03:55,520 --> 00:03:58,545 que examinen i posen a prova les opinions i creences 71 00:03:58,570 --> 00:04:01,144 per veure si estan degudament justificades. 72 00:04:01,560 --> 00:04:05,730 Quan apliquem la dialèctica, les opinions no justificades són apartades, 73 00:04:05,980 --> 00:04:10,035 i es treballa llavors amb opinions que hagen superat aquest examen, 74 00:04:10,060 --> 00:04:14,114 acumulant a poc a poc les opinions correctes i apropant-nos a la veritat. 75 00:04:14,300 --> 00:04:17,460 Seguint aquest mètode, intentarem conéixer el bé. 76 00:04:18,020 --> 00:04:22,060 Plató utilitza l'al·legoria de la caverna per intentar explicar aquest procés. 77 00:04:22,300 --> 00:04:25,320 S'imagina uns individus encadenats en una caverna. 78 00:04:25,620 --> 00:04:28,730 Darrere seu hi ha el foc, i no hi veuen més 79 00:04:28,755 --> 00:04:31,624 que les ombres que produïx aquest foc. 80 00:04:32,090 --> 00:04:35,160 La caverna és una metàfora sobre la nostra societat, 81 00:04:35,450 --> 00:04:37,140 i aquests individus som tu i jo. 82 00:04:37,380 --> 00:04:41,470 Les ombres, al seu torn, és allò que percebem a través dels sentits: 83 00:04:41,760 --> 00:04:42,900 meres opinions, 84 00:04:42,950 --> 00:04:45,070 que no són, per tant, la realitat. 85 00:04:45,580 --> 00:04:48,210 Si un humà de la caverna aconseguix alliberar-se, 86 00:04:48,300 --> 00:04:50,280 podria decidir fugir. 87 00:04:50,450 --> 00:04:52,680 Però arribar a l'exterior no seria gens senzill, 88 00:04:52,880 --> 00:04:56,700 ja que l'ull d'aquest ésser humà no estaria acostumat a la llum exterior. 89 00:04:56,980 --> 00:05:00,080 Per això el camí se li farà cansat i difícil. 90 00:05:00,430 --> 00:05:03,520 Així és, segons Plató, el camí per aconseguir el coneiximent. 91 00:05:03,800 --> 00:05:07,743 Primer hom ha d'alliberar-se, allunyar-se de les simples opinions, 92 00:05:07,768 --> 00:05:10,582 i després recórrer la llarga i complicada via 93 00:05:10,607 --> 00:05:13,360 de sortida de la caverna mitjançant la dialèctica. 94 00:05:13,650 --> 00:05:18,980 Només així es pot arribar a conéixer la idea del bé i obrar justament. 95 00:05:20,100 --> 00:05:23,670 4- Dualisme antropològic: cos i ànima 96 00:05:24,190 --> 00:05:27,060 Plató també dividix l'ésser humà en dos: 97 00:05:27,180 --> 00:05:28,530 cos i ànima. 98 00:05:28,940 --> 00:05:31,280 L'ànima és eterna i immortal. 99 00:05:31,590 --> 00:05:33,430 El cos, però, és mortal, 100 00:05:33,620 --> 00:05:35,490 la presó i la tomba de l'ànima. 101 00:05:35,940 --> 00:05:37,170 Segons Plató, 102 00:05:37,280 --> 00:05:39,630 l'ànima existix des d'abans del naixement, 103 00:05:39,950 --> 00:05:42,640 i es pot tornar a encarnar en un altre cos després de la mort. 104 00:05:43,109 --> 00:05:45,669 Mort o nascut, el cos es fa sol. 105 00:05:46,243 --> 00:05:49,101 Plató reconeix a l'ànima tres parts o funcions. 106 00:05:49,363 --> 00:05:51,570 Primer, la funció racional: 107 00:05:51,600 --> 00:05:54,090 representa la qualitat superior de l'ésser humà, 108 00:05:54,150 --> 00:05:57,160 la capacitat per pensar i conéixer. 109 00:05:57,500 --> 00:06:00,065 La segona és la funció temperamental. 110 00:06:00,090 --> 00:06:02,728 Les seves qualitats són fer front a les coses que són dolentes 111 00:06:02,753 --> 00:06:05,704 i la valentia per a defensar les bones. 112 00:06:06,340 --> 00:06:07,620 La tercera, finalment, 113 00:06:07,670 --> 00:06:09,385 és la funció concupiscent. 114 00:06:09,410 --> 00:06:13,606 Les seues qualitats són el plaer i el dolor o instint de supervivència, 115 00:06:13,650 --> 00:06:16,530 i sentir passió pels béns materials. 116 00:06:16,880 --> 00:06:19,498 Segons el pes que hi tingui cadascuna d'aquestes funcions, 117 00:06:19,523 --> 00:06:22,314 cada ésser humà serà d'una manera o una altra. 118 00:06:22,870 --> 00:06:24,070 Segons Plató, 119 00:06:24,260 --> 00:06:27,150 actuar bé és actuar amb coneiximent, 120 00:06:27,260 --> 00:06:30,368 i la funció racional és la que hauria de prevaler 121 00:06:30,393 --> 00:06:33,694 sobre les altres si volem arribar a la veritat i a actuar de manera justa. 122 00:06:33,800 --> 00:06:37,390 Per tant, els que volen governar han de tenir aquesta qualitat. 123 00:06:38,590 --> 00:06:43,240 Aquestes són, breument, les bases del pensament del filòsof grec Plató. 124 00:06:43,450 --> 00:06:48,250 Han passat 2400 anys des que aquestes idees van ser escrites. 125 00:06:48,780 --> 00:06:50,680 Hem sortit ja de la caverna? 126 00:06:51,010 --> 00:06:53,530 O continuem mirant, encara, les ombres a la paret?