Catalan subtitles for clip: File:Ikusgela – Platon.webm

From Wikimedia Commons, the free media repository
Jump to navigation Jump to search
1
00:00:03,846 --> 00:00:04,986
Acadèmia

2
00:00:05,090 --> 00:00:09,210
Així anomenem els centres
d'ensenyament privat externs a l'escola.

3
00:00:09,400 --> 00:00:13,180
També anomenem així la
comunitat del professorat universitari.

4
00:00:13,580 --> 00:00:15,720
Però el nom és
una mica més antic,

5
00:00:15,880 --> 00:00:17,810
de fa uns 2400 anys.

6
00:00:18,271 --> 00:00:21,251
Va ser el nom que el filòsof
Plató va posar a la seua escola,

7
00:00:21,500 --> 00:00:24,910
en honor a l'heroi
mitològic Academos.

8
00:00:25,250 --> 00:00:28,310
Aquest nom ha
arribat fins a nosaltres,

9
00:00:28,500 --> 00:00:33,700
però també el ressò de moltes de
les idees que Plató hi va desenvolupar.

10
00:00:34,610 --> 00:00:39,570
Plató nasqué a
Atenes l'any 427 aC

11
00:00:39,940 --> 00:00:42,264
Va rebre l'educació que
correspon a un membre

12
00:00:42,289 --> 00:00:45,194
d'una família acabalada a l'avançada
civilització grega d'aleshores.

13
00:00:45,720 --> 00:00:48,520
Amb 20 anys d'edat
va conèixer Sòcrates,

14
00:00:48,760 --> 00:00:51,586
i, meravellat, va decidir
que en seria aprenent.

15
00:00:51,740 --> 00:00:56,450
A partir de llavors es va dedicar a
estudiar filosofia i cercar la veritat.

16
00:00:57,030 --> 00:00:59,594
Plató criticà la democràcia,

17
00:00:59,620 --> 00:01:03,390
i també els creadors principals
d'opinió de l'època: els sofistes.

18
00:01:03,690 --> 00:01:06,590
Els sofistes dominaven
l'art de l'oratòria

19
00:01:06,790 --> 00:01:10,070
i, en aquella civilització grega
que ja estava en decadència,

20
00:01:10,350 --> 00:01:12,720
afirmaven que tot és relatiu.

21
00:01:12,890 --> 00:01:17,530
Plató, per contra, buscava
l'autèntica definició del bé,

22
00:01:17,910 --> 00:01:20,450
i també veritats que
posessin ordre al caos.

23
00:01:21,400 --> 00:01:25,710
Amb 40 anys va obrir a Atenes la
seva escola, que anomenà Akadèmeia.

24
00:01:25,900 --> 00:01:30,020
Per a educar els
futurs governants,

25
00:01:30,320 --> 00:01:33,760
i va ser professor de filosofia
d'Aristòtil, entre d'altres.

26
00:01:34,630 --> 00:01:37,942
Sòcrates feia servir diàlegs
amb dues opinions contraposades,

27
00:01:37,967 --> 00:01:41,214
un procés anomenat dialèctica,
per desenvolupar les seues idees,

28
00:01:41,460 --> 00:01:44,105
i Plató també emprà
aquesta tècnica.

29
00:01:44,130 --> 00:01:45,195
És més:

30
00:01:45,220 --> 00:01:49,191
Plató va convertir Sòcrates en un
dels protagonistes dels seus textos.

31
00:01:49,230 --> 00:01:53,400
El pensament que va desenvolupar
als diàlegs es pot resumir en quatre parts:

32
00:01:54,413 --> 00:01:55,923
1- Dualisme ontològic:

33
00:01:56,060 --> 00:01:58,700
el món dels sentits
contra el món de les idees.

34
00:01:59,230 --> 00:02:03,580
Plató defensava un punt de vista
dualista, i dividia el món en dos.

35
00:02:03,950 --> 00:02:07,692
El món dels sentits és aquell que
es pot conéixer mitjançant els sentits,

36
00:02:07,730 --> 00:02:11,630
i està format per les coses materials
i les nostres opinions i creences.

37
00:02:11,700 --> 00:02:16,150
Els objectes que conformen aquest
món són canviants, estan en moviment

38
00:02:16,240 --> 00:02:18,840
i, per tant, el que puguem
afirmar sobre aquests objectes

39
00:02:18,865 --> 00:02:21,862
no serà mai la
veritat definitiva.

40
00:02:21,920 --> 00:02:24,987
Plató no nega que hi
hagi un món dels sentits;

41
00:02:25,050 --> 00:02:27,068
el que reivindica és, justament,

42
00:02:27,100 --> 00:02:29,535
que precisament perquè
és canviant i imperfecte,

43
00:02:29,560 --> 00:02:31,180
no podem confiar-hi.

44
00:02:31,620 --> 00:02:35,410
El que contraposa al món dels
sentits és el món de les idees.

45
00:02:35,850 --> 00:02:40,670
Mitjançant la raó i la intel·ligència
coneixem el món, el món veritable.

46
00:02:41,000 --> 00:02:44,840
No són objectes que ocupin
un espai i temps determinats,

47
00:02:45,100 --> 00:02:48,686
les idees són perfectes,
immutables i persistents.

48
00:02:48,770 --> 00:02:50,860
Es pot explicar amb
un simple exemple:

49
00:02:51,230 --> 00:02:54,305
si analitzem un cavall
concret mitjançant els sentits,

50
00:02:54,330 --> 00:02:55,895
aquest sempre estarà canviant.

51
00:02:55,920 --> 00:03:00,725
Envellirà i morirà, o canviarà
en relació amb el medi.

52
00:03:00,750 --> 00:03:05,170
La idea del cavall, però, està
formada per veritats absolutes.

53
00:03:05,340 --> 00:03:08,180
La idea del cavall no
envellix, no canvia,

54
00:03:08,390 --> 00:03:11,830
té qualitats que són
immutables i indubtables.

55
00:03:12,540 --> 00:03:15,200
2- Dualisme epistemològic:

56
00:03:15,460 --> 00:03:17,360
l'opinió contra el coneiximent.

57
00:03:17,870 --> 00:03:22,720
Plató dividix el coneixement
en dos, igual que fa amb el món.

58
00:03:22,950 --> 00:03:24,540
N'hi ha de dues menes:

59
00:03:24,800 --> 00:03:25,585
el primer,

60
00:03:25,610 --> 00:03:27,520
l'opinió pura, o "doxa".

61
00:03:27,910 --> 00:03:31,970
Aquesta és rebuda pels
sentits, o mitjançant la tradició.

62
00:03:32,360 --> 00:03:33,575
L'altra, per la seva banda,

63
00:03:33,600 --> 00:03:36,010
és l "'epistēmē" o
coneiximent real.

64
00:03:36,280 --> 00:03:38,510
És el que s'adquirix
mitjançant la raó,

65
00:03:38,850 --> 00:03:42,830
i el deure de la filosofia és intentar
aconseguir aquest coneixement real.

66
00:03:43,423 --> 00:03:46,480
3- La dialèctica i
l'al·legoria de la cova.

67
00:03:46,970 --> 00:03:49,670
La dialèctica és el mètode
proposat i emprat per Plató

68
00:03:49,695 --> 00:03:52,034
per apropar-se al coneixement.

69
00:03:52,310 --> 00:03:55,370
Es basa en una sèrie de
preguntes i respostes, o de diàlegs,

70
00:03:55,520 --> 00:03:58,545
que examinen i posen a
prova les opinions i creences

71
00:03:58,570 --> 00:04:01,144
per veure si estan
degudament justificades.

72
00:04:01,560 --> 00:04:05,730
Quan apliquem la dialèctica, les
opinions no justificades són apartades,

73
00:04:05,980 --> 00:04:10,035
i es treballa llavors amb opinions
que hagen superat aquest examen,

74
00:04:10,060 --> 00:04:14,114
acumulant a poc a poc les opinions
correctes i apropant-nos a la veritat.

75
00:04:14,300 --> 00:04:17,460
Seguint aquest mètode,
intentarem conéixer el bé.

76
00:04:18,020 --> 00:04:22,060
Plató utilitza l'al·legoria de la caverna
per intentar explicar aquest procés.

77
00:04:22,300 --> 00:04:25,320
S'imagina uns individus
encadenats en una caverna.

78
00:04:25,620 --> 00:04:28,730
Darrere seu hi ha el
foc, i no hi veuen més

79
00:04:28,755 --> 00:04:31,624
que les ombres que
produïx aquest foc.

80
00:04:32,090 --> 00:04:35,160
La caverna és una metàfora
sobre la nostra societat,

81
00:04:35,450 --> 00:04:37,140
i aquests individus som tu i jo.

82
00:04:37,380 --> 00:04:41,470
Les ombres, al seu torn, és allò
que percebem a través dels sentits:

83
00:04:41,760 --> 00:04:42,900
meres opinions,

84
00:04:42,950 --> 00:04:45,070
que no són, per
tant, la realitat.

85
00:04:45,580 --> 00:04:48,210
Si un humà de la caverna
aconseguix alliberar-se,

86
00:04:48,300 --> 00:04:50,280
podria decidir fugir.

87
00:04:50,450 --> 00:04:52,680
Però arribar a l'exterior
no seria gens senzill,

88
00:04:52,880 --> 00:04:56,700
ja que l'ull d'aquest ésser humà no
estaria acostumat a la llum exterior.

89
00:04:56,980 --> 00:05:00,080
Per això el camí se
li farà cansat i difícil.

90
00:05:00,430 --> 00:05:03,520
Així és, segons Plató, el camí
per aconseguir el coneiximent.

91
00:05:03,800 --> 00:05:07,743
Primer hom ha d'alliberar-se,
allunyar-se de les simples opinions,

92
00:05:07,768 --> 00:05:10,582
i després recórrer la
llarga i complicada via

93
00:05:10,607 --> 00:05:13,360
de sortida de la caverna
mitjançant la dialèctica.

94
00:05:13,650 --> 00:05:18,980
Només així es pot arribar a conéixer
la idea del bé i obrar justament.

95
00:05:20,100 --> 00:05:23,670
4- Dualisme
antropològic: cos i ànima

96
00:05:24,190 --> 00:05:27,060
Plató també dividix
l'ésser humà en dos:

97
00:05:27,180 --> 00:05:28,530
cos i ànima.

98
00:05:28,940 --> 00:05:31,280
L'ànima és eterna i immortal.

99
00:05:31,590 --> 00:05:33,430
El cos, però, és mortal,

100
00:05:33,620 --> 00:05:35,490
la presó i la tomba de l'ànima.

101
00:05:35,940 --> 00:05:37,170
Segons Plató,

102
00:05:37,280 --> 00:05:39,630
l'ànima existix des
d'abans del naixement,

103
00:05:39,950 --> 00:05:42,640
i es pot tornar a encarnar en
un altre cos després de la mort.

104
00:05:43,109 --> 00:05:45,669
Mort o nascut, el cos es fa sol.

105
00:05:46,243 --> 00:05:49,101
Plató reconeix a l'ànima
tres parts o funcions.

106
00:05:49,363 --> 00:05:51,570
Primer, la funció racional:

107
00:05:51,600 --> 00:05:54,090
representa la qualitat
superior de l'ésser humà,

108
00:05:54,150 --> 00:05:57,160
la capacitat per
pensar i conéixer.

109
00:05:57,500 --> 00:06:00,065
La segona és la
funció temperamental.

110
00:06:00,090 --> 00:06:02,728
Les seves qualitats són fer
front a les coses que són dolentes

111
00:06:02,753 --> 00:06:05,704
i la valentia per a
defensar les bones.

112
00:06:06,340 --> 00:06:07,620
La tercera, finalment,

113
00:06:07,670 --> 00:06:09,385
és la funció concupiscent.

114
00:06:09,410 --> 00:06:13,606
Les seues qualitats són el plaer i
el dolor o instint de supervivència,

115
00:06:13,650 --> 00:06:16,530
i sentir passió
pels béns materials.

116
00:06:16,880 --> 00:06:19,498
Segons el pes que hi tingui
cadascuna d'aquestes funcions,

117
00:06:19,523 --> 00:06:22,314
cada ésser humà serà
d'una manera o una altra.

118
00:06:22,870 --> 00:06:24,070
Segons Plató,

119
00:06:24,260 --> 00:06:27,150
actuar bé és actuar
amb coneiximent,

120
00:06:27,260 --> 00:06:30,368
i la funció racional és
la que hauria de prevaler

121
00:06:30,393 --> 00:06:33,694
sobre les altres si volem arribar a
la veritat i a actuar de manera justa.

122
00:06:33,800 --> 00:06:37,390
Per tant, els que volen governar
han de tenir aquesta qualitat.

123
00:06:38,590 --> 00:06:43,240
Aquestes són, breument, les bases
del pensament del filòsof grec Plató.

124
00:06:43,450 --> 00:06:48,250
Han passat 2400 anys des que
aquestes idees van ser escrites.

125
00:06:48,780 --> 00:06:50,680
Hem sortit ja de la caverna?

126
00:06:51,010 --> 00:06:53,530
O continuem mirant,
encara, les ombres a la paret?